dimarts, 8 de novembre del 2016

Tres somnis



    La nit va decidir visitar l'ermita just quan en Joan s'abraçava a la Iris i els llargs cabells d'ella van recórrer tot el cos humit d'ell, creant un niu d'aigua que no mullava, fins que s'adormí agafat a un cos capritxos, voluble sota la pluja fina.

    La Iris observava el cos d'en Joan amb una curiositat llunyana que de ben segur era mútua. Llavors, amb molta cura, introduí dos fins cabells, un per cada orella, per observar els somnis d'aquell ésser humà i al instant aquests es projectaren en el cos líquid de la nimfa de la pluja.

    Una roina fina queia lentament al voltant de l'esplanada de l'ermita, en la foscor de la nit, però en Joan i la Iris brillaven gràcies a uns pensaments inconscients. De sobte, la parella d'esquirols que vivien amb el sentinella es van apropar per veure l'enigmàtica pel·lícula, també van venir uns quants cabirols, la guilla tafanera i mitja dotzena de ratpenats, que es van penjar de cap per avall del roure centenari amb els ulls ben oberts.

     En el primer somni en Joan es trobava estirat a l'hamaca de la casa del llac, sota el salze que la brisa feia ballar lentament, fins que sentí un crit que venia de dins de la casa i el feu alçar de cop. Intentava córrer amb desesperació per tal d'arribar-hi però no aconseguia moure's de lloc. Veia com les cames es movien ràpidament, amb una energia extenuant, però la casa no només no s'acostava, sinó que s'allunyava cada vegada més i més i una terrible aflicció es reflectí en el seu rostre, fins que el crit es va ofegar i en Joan veié com l'ànima del seu pare s'acomiadava d'ell, volant cel amunt.
    Tots els animalons van deixar anar un sospir, tristos al observar la melangia d'en Joan per aquells temps...

    En el segon somni en Joan anava amb bicicleta, era gairebé un nadó i amb prou feines arribava als pedals, però no era ni de bon tros una excusa per no fer el boig sobre dues rodes. Baixava per marges drets i creuava bassals d'aigua tot aixecant les cames, es deixava de mans mentre pedalava fins que la bicicleta començava a tremolar i llavors s'agafava amb força al volant i aixecava la roda del davant. Finalment en Joan arribà al principi d'una llarga i empinada pendent i sense pensar-s'ho es posà a pedalar, cada vegada amb més força i a més velocitat i al final de la baixada, de cop, en sorgí una rampa i en Joan va sortir disparat fins al cel. Ara en Joan volava, anava amb un uniforme blau i una capa, però no era gaire polit aquell vol, semblava més aviat una garça que feia una volada amunt i dues avall, a més el cap li penjava d'una manera ridícula.

    Totes les bèsties que es miraven el somni reflectit en el cos de la Iris començaren a fer sorolls estranys, com estranys són els sorolls que fan les bestioles al riure. Aleshores la Iris va veure que el cap d'en Joan li penjava i també es posa a riure mentre li recollia, amb delicadesa, el cap fins a dins el niu.

    El tercer somni no va existir, la Iris va decidir que ja n'hi havia prou de tafanejar dins d'aquella ment innocent i va creure convenient tornar-li el favor, o més ben dit, la petita excedència que s'havia pres. Li mostrà tots els secrets que la Mare Natura oculta a l'home, en quan a l'aigua es refereix, i en Joan es transformà en una gota d'aigua. Es submergí fins a les profunditats de l'oceà, entre calamars gegants i grans balenes grises, fins que una força desconeguda l'absorbí fins al cel, dins una gran tempesta entre llamps, trons i blocs de gel grans com cotxes que es remolinaven entorn seu, llavors la força de la gravetat el precipità des de més amunt del què mai es podia imaginar que existís. En Joan veia com la terra, que primer era com un cigró, s'anava acostant cap a ell a una velocitat de vertigen. En Joan volia pujar de nou o frenar però això li era del tot impossible, i la terra venia cap a ell, cada cop més ràpid, cada cop més gran fins que explotà sobre una gran roca, sota una cascada, convertint-se en mil i una gotetes d'aigua i un raig de sol el travessà convertint-lo en una diminuta part de l'arc de Sant Martí:

    Ara vermell

    Ara taronja

    Ara groc

    Ara verd

    Ara blau

    Ara indi

    Ara violat

    Llavors es despertà...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada