La nit va decidir visitar l'ermita just
quan en Joan s'abraçava a la Iris i els llargs cabells d'ella van recórrer tot
el cos humit d'ell, creant un niu d'aigua que no mullava, fins que s'adormí
agafat a un cos capritxos, voluble sota la pluja fina.
La Iris observava el cos d'en Joan amb una
curiositat llunyana que de ben segur era mútua. Llavors, amb molta cura,
introduí dos fins cabells, un per cada orella, per observar els somnis d'aquell
ésser humà i al instant aquests es projectaren en el cos líquid de la nimfa de
la pluja.
Una roina fina queia lentament al voltant
de l'esplanada de l'ermita, en la foscor de la nit, però en Joan i la Iris
brillaven gràcies a uns pensaments inconscients. De sobte, la parella
d'esquirols que vivien amb el sentinella es van apropar per veure l'enigmàtica
pel·lícula, també van venir uns quants cabirols, la guilla tafanera i mitja
dotzena de ratpenats, que es van penjar de cap per avall del roure centenari
amb els ulls ben oberts.
En el primer somni en Joan es trobava
estirat a l'hamaca de la casa del llac, sota el salze que la brisa feia ballar
lentament, fins que sentí un crit que venia de dins de la casa i el feu alçar
de cop. Intentava córrer amb desesperació per tal d'arribar-hi però no
aconseguia moure's de lloc. Veia com les cames es movien ràpidament, amb una
energia extenuant, però la casa no només no s'acostava, sinó que s'allunyava
cada vegada més i més i una terrible aflicció es reflectí en el seu rostre,
fins que el crit es va ofegar i en Joan veié com l'ànima del seu pare
s'acomiadava d'ell, volant cel amunt.
Tots els animalons van deixar anar un
sospir, tristos al observar la melangia d'en Joan per aquells temps...
En el segon somni en Joan anava amb
bicicleta, era gairebé un nadó i amb prou feines arribava als pedals, però no
era ni de bon tros una excusa per no fer el boig sobre dues rodes. Baixava per
marges drets i creuava bassals d'aigua tot aixecant les cames, es deixava de
mans mentre pedalava fins que la bicicleta començava a tremolar i llavors
s'agafava amb força al volant i aixecava la roda del davant. Finalment en Joan
arribà al principi d'una llarga i empinada pendent i sense pensar-s'ho es posà
a pedalar, cada vegada amb més força i a més velocitat i al final de la baixada,
de cop, en sorgí una rampa i en Joan va sortir disparat fins al cel. Ara en
Joan volava, anava amb un uniforme blau i una capa, però no era gaire polit
aquell vol, semblava més aviat una garça que feia una volada amunt i dues
avall, a més el cap li penjava d'una manera ridícula.
Totes les bèsties que es miraven el somni
reflectit en el cos de la Iris començaren a fer sorolls estranys, com estranys
són els sorolls que fan les bestioles al riure. Aleshores la Iris va veure que
el cap d'en Joan li penjava i també es posa a riure mentre li recollia, amb
delicadesa, el cap fins a dins el niu.
El tercer somni no va existir, la Iris va
decidir que ja n'hi havia prou de tafanejar dins d'aquella ment innocent i va
creure convenient tornar-li el favor, o més ben dit, la petita excedència que
s'havia pres. Li mostrà tots els secrets que la Mare Natura oculta a l'home, en
quan a l'aigua es refereix, i en Joan es transformà en una gota d'aigua. Es
submergí fins a les profunditats de l'oceà, entre calamars gegants i grans
balenes grises, fins que una força desconeguda l'absorbí fins al cel, dins una
gran tempesta entre llamps, trons i blocs de gel grans com cotxes que es remolinaven
entorn seu, llavors la força de la gravetat el precipità des de més amunt del
què mai es podia imaginar que existís. En Joan veia com la terra, que primer
era com un cigró, s'anava acostant cap a ell a una velocitat de vertigen. En
Joan volia pujar de nou o frenar però això li era del tot impossible, i la
terra venia cap a ell, cada cop més ràpid, cada cop més gran fins que explotà
sobre una gran roca, sota una cascada, convertint-se en mil i una gotetes
d'aigua i un raig de sol el travessà convertint-lo en una diminuta part de
l'arc de Sant Martí:
Ara vermell
Ara taronja
Ara groc
Ara verd
Ara blau
Ara indi
Ara violat
Llavors es despertà...
